Per una banda a Madrid han començat a treballar diverses E.T.T., aquestes, al menys en teoria, son de totes les empreses, les que mes interès han de tenir en complir la llei, per aquesta raó es podria pensar que pot ser si que al final les E.T.T.’s serien el recurs últim que acostarien als figurants al treball legal. Ni per aquestes. Aquestes empreses creades per cedir de forma legal treballadors a terceres empreses han caigut en els mateixos errors i vicis que els actuals intermediaris (les agencies) han optat per fer al peu de la lletra el que les productores els demanen a nivell de contractació i, entre aquestes demandes, naturalment no hi figuren en cap cas l’acompliment i el respecte pels convenis que afecten algunes categories laborals com per exemple la Figuració especial amb text = Repartiment. En resum segueixen contractant a la gent de la forma mes rocambolesca que us pugueu imaginar, segmenten la figuració en colors de pell, selecció fotogràfica o no, assajos o no, acting, amb text… l’inimaginable per tal de pagar poc a tothom i menys a uns que a d’altres. O sigui que aquests que SI poden fer prestamisme laboral legal i son les mes obligades a complir la normativa laboral, tampoc ho fan.

Per una altra les agencies tradicionals fa temps que han perdut la por a les denuncies i cada cop mes fan i desfan com els rota, paguen uns sous aquí i la meitat allà, segueixen sen la caixa liquidadora de les productores i quan aquestes no paguen, encara tenen la barra de dir-los als figurants “tindríem que anar tots a la productora a fer força”, segueixen passant-se pel forro el conveni dels figurants i el d’actors i tot el que calgui.

CONCUSSIONS: Cal una llei de llibertat sindical que no condemni a professions com la de figurant, guionista, tècnic i d’altres a no poder  defensar-se de cap manera davant els poderosos i els que sense ser-ho tenen la paella pel mànec.  Però res fa pensar que ningú a l’Estat espanyol estigui, hagi estat o estigui en el futur interessat en defensar aquesta postura que, tot sigui dit de passada, beneficiaria a d’altres treballadors que no son del sector audiovisual.

Fins que els propis treballadors no es revelin contra aquest esta de coses, res no canviarà sota la capa del sol. Cal dir que per increïble que sembli a la Capital del Regne estan fent corre la consigna d’un dia concret en que NO ES FARAN FIGURACIONS, no se si esperen que tothom ho acompleixi, però es del tot cert que si un nombre important de figurants segueixen la consigna els intermediaris tindran un problema de despeses i temps que no els fará cap gracia (ni falta que fa).

Per acabar cal dir sense embuts que les agencies i les productores no entenen cap idioma que no sigui el de la denuncia, ni el diàleg ni la col·laboració ni la negociació. Nomes quan tenen la por al cos es senten obligats a complir les lleis.

• La regulació laboral del treball del figurant.
• La independència de criteri respecte d’altres organitzacions i interessos.
• Fer del diàleg amb totes les parts l’eina de treball.

Avui podem dir que tot i que nosaltres ens hem mantingut inamovibles en l’assoliment d’aquest objectius i que algun s’ha aconseguit teòricament, creiem que el nostre treball no ha donat els fruits esperats. Per una banda ha estat del tot impossible aconseguir que totes les parts afectades en la regulació laboral dels figurants estableixin ponts de diàleg  de forma periòdica i estable. De fet en algún cas ni tant sols alguna de les parts a tingut ni la voluntat ni la capacitat de parlar amb una veu única i establir criteris únics professionals. Per altra banda, de tots es conegut que es va firmar un Acord laboral que sempre ens ha semblat escarransit i en alguns casos contradictori, malgrat tot ha acabat per convertir-se en el clau roent al que en moltes ocasions ens hem hagut d’aferrar desesperadament.

També volem remarcar la gran desil·lusió i frustració que ha representat per a nosaltres veure com aquells qui haurien de ser els principals interessats en defensar els dret i condicions laborals dels figurants  –ells mateixos-, han mostrat un desinterès absolut, fins al punt que, a tall d’exemple, tot i saber que eren convocats a una feina per sota de del que marca la llei i que tindrien grans dificultats per cobrar-la en el cas que ho fessin (cobrar), tothom  hi va voler anar, i tothom va estar a punt de no cobrar. Si els principals interessats donen aquest exemple, no cal parlar de com han enfocat aquest tema la resta de les parts, mirant-s’ho amb una llunyania prudent i ben distant.

El cert es que en una cosa tothom ha estat d’acord sense cap necessitat de fer reunions de cap mena: Aquí cadascú ha de mirar per la seva butxaca i la resta del mon que s’espavili. Així de dur i clar.

Analitzades totes aquestes coses, fa molt temps que ens preguntem quin dret te ningú (per molt legitimat que estigui per la llei) a intentar “ajudar” a algú que no desitja, ni vol, ni creu necessitar ser ajudat. En general, sempre hem arribat a la mateixa conclusió: CAP.

I ja que ho hem mencionat, encara que de passada i entre parèntesi, parlem de legitimitat. Es cert que el fet d’estar inscrit com associació sindical en el registre existent a aquests efectes al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ja legitima en certa forma, sense cap altra requeriment específic, per auto nomenar-nos “representants dels interessos dels figurants”, però no es suficient. La llei, certament, ens lliga de mans  i peus per entrar en una dinàmica de debat i elecció de representació sindical com poden fer la majoria dels treballadors del Estat, però creiem que si la professió realment sentis la necessitat de unir-se per defensar els seus interessos, la representativitat be donada per si mateixa: Això no ha estat així. Per be o per mal no es una dificultat en la que ens hem trobat solament nosaltres, ni sols nosaltres hem estat privats de l’escalf i el recolzament dels companys, però nosaltres no volem recórrer al auto engany derivat en l’auto “bombo”. Arribats aquí, cada un que faci el seu anàlisi de la seva real representativitat.

Hem intentat trobar tota mena de solucions i opcions per tal d’aconseguir el que des de la mera “acció” sindical era del tot impossible d’aconseguir, hem rebuscat en la nostra capacitat d’imaginar i innovar, hem creat eines i recursos, hem investigat i hem buscat aplicacions de tota mena per aconseguir que al menys els intermediaris –que tenen gran part de la responsabilitat en les condicions de treball dels figurants- s’impliquessin i es trobessin recolzats i assessorats a l’hora de reclamar o imposar de forma col·lectiva millores en el treball dels figurants. Hem de reconèixer el nostre fracàs absolut i en tota regla.

Creiem que tot i haver tingut la oportunitat d’ajudar a molts companys (en diverses intervencions que no cal reivindicar públicament), cosa de la que ens sentim orgullosos i satisfets,  això es del tot insuficient per fer una anàlisi positiva de tres anys d’insults rebuts per una banda, bones paraules i poc mes per una altra i la mes absoluta indiferència per part del gruix dels companys al temps que de les productores En resum: Un fracàs.

Malauradament per arribar a aquest fracàs hem hagut de deixar pel camí moltes hores de feina, situacions ingrates, pèrdua de diners i feina entre d’altres coses. Després de donar-hi voltes, de mirar el passat i fer un cop d’ull al futur, creiem que s’imposa un parèntesi de caràcter indefinit en la nostra activitat. No creiem que ningú ho trobi a faltar i estem segur que amb això omplirem de joia a algunes persones. Deixem a figurants i intermediaris en bones mans, de fet les úniques que per activa o per passiva han estat reconegudes d’alguna manera per productores i intermediaris: L’Associació de Figurants, UGT i CC.OO. No tenim cap dubte que en els reptes de futur que s’acosten:

-          Conveni d’actors

-          VII Pacte extraestatutari de TVC

-          Desaparició (depèn de que digui el futur conveni dels actors) o ajust (si no desapareix) a les sentencies judicials del Acord laboral dels figurants catalans.

Aquest son aquells dels que tenim consciencia, com dèiem estem segurs que els sindicats esmentats gestionaran aquests esdeveniments de la millor manera, tal com  ho han fet fins ara, igual que les reclamacions i incompliments de la regulació laboral present i futura.

Nosaltres, de moment, farem com tothom i vetllarem pels nostres propis interessos (particulars i professionals) que hem mantingut descuidats durant massa temps per tant poc. Per aquesta raó obrim un parèntesi durant el qual ens limitarem a veure que passa durant un temps indeterminat, fins que els fets ens acabin de convèncer que no som en absolut necessaris, llavors tancarem el parèntesi de forma definitiva, per posar al punt i final.

Aquesta es la reproducció del primer paràgraf de la resolució, i finalitza de la següent forma:

“FALLAMOS: Que DESESTIMANDO el recurso de suplicación interpuesto por el abogado de la Generalitat de Catalunya en representación de su Administración contra la sentencia dictada por el juzgado de lo Social nº 22 de Barcelona en fecha 7 de mayo del 2008, autos nº 652/07, seguidos a instancia de éste contra De Tapas Productions S.L., Sea Level, S.L……………………..” no acabem de reproduir per innecessaris tots els noms que hi surten. Aquesta sentencia encara no es ferma i es pot interposar “recurso de tasación para la unificación de doctrina, para ante la Sala Cuarta de lo Social del Tribunal Supremo…..”. Ignorem si el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya esgotarà aquest darrer esgraó judicial.

Hem llegit atentament els 10 folis de la Resolució i des de la nostra ignorància -no som juristes- creiem que les argumentacions estan prou ben fonamentades i, si se’ns permet la gosadia, creiem que va pels camins que en aquest dos anys hem estat intentant fer entendre als pocs que ens han volgut escoltar, que es:

Que la línia que separa la cessió il·legal de treballadors de una descentralització productiva lícita es, en la industria audiovisual expressament, molt i molt fina. Tan fina es que diferents tribunals fan interpretacions diferents i ha de ser finalment la màxima instancia judicial qui finalment digui la última paraula, i aquesta avui per avui diu que aquesta línia no ha estat traspassada. No serem nosaltres qui diguem si l’Alt Tribunal ha errat o la ha encertada doncs, insistim, no som juristes però si que volem dir que aquesta forma de forçar una interpretació del ET quan per primer cop vàrem començar a ser contractats d’acord a les exigències mínimes del referit ET, ens ha ficat en un “jardí” del tot innecessari. Per contra tots haguéssim aplaudit que s’hagués perseguit i es perseguís aquelles contractacions del tot IL·LEGALS, es a dir aquelles en que encara avui hi ha companys que treballen sense la obligada alta en la seguretat social per sous de vergonya i amb horaris inacceptables. Malauradament aquestes situacions ni es perseguien llavors ni es persegueixen ara, i això ens deixava ens deixa i ens deixarà del tot estorats, perplexes.

Per aquells que tinguin interès en llegir el document sencer, a continuació d’aquestes ratlles trobareu l’enllaç que us hi portarà.

Tribunal Superior de Justicia de Catalunya

Filed under: JUDICIS ]]> http://sindicatfigurants.wordpress.com/2010/05/16/ressolucio-tsjc-de/feed/ 0 sindicatfigurants http://sindicatfigurants.wordpress.com/2010/05/15/notificacions-del-tribunal-superior-de-justicia-de-catalunya-tsjc/ http://sindicatfigurants.wordpress.com/2010/05/15/notificacions-del-tribunal-superior-de-justicia-de-catalunya-tsjc/#comments Sat, 15 May 2010 18:58:08 +0000 sindicatfigurants http://sindicatfigurants.wordpress.com/?p=328 ]]> Aquells figurants que quan es van iniciar els procediments judicials per presumpte préstec il·legal de treballadors figuraven en el procediment i que, per aquest motiu, van rebre al seu domicili notificacions judicials que en principi els van espantar, doncs el redactat feia pensar que figuraven com a imputats, rebran o estan rebent durant aquest dies notificacions similars procedents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a conseqüència de les reunions que en aquest Alt Tribunal s’estan fent per tal de deliberar, resoldre i dictar sentencia respecte dels casos que (quatre) en el seu moment  van recórrer la sentencia en aquesta instancia judicial.

Tot i que estem pendents de que alguns companys ens facin arribar copia de les notificacions rebudes, cal dir que no hi ha motiu de preocupació encara que el redactat pugui portar a confusió. Les cartes que pugueu estar rebent son simplement una comunicació del Alt Tribunal de caràcter ordinari, automàtic i purament informatiu, conseqüència de que hi figureu a l’expedient com treballadors objecte d’aquest presumpte préstec il·legal de treballadors.

Com ja hem rebut trucades al respecte –tal com va passar fa tres anys- volem insistir en aquest punt: NO US HEU DE PREOCUPAR.

Tant bon punt les tinguem en el nostre poder farem –ja que altres que tindrien la obligació d’informar sembla que no tenen temps de fer-ho- en aquest bloc un resum del contingut d’aquestes comunicacions.