(TLAC) Taula Laboral del Audiovisual Català

Aquesta idea, a la qual hem decidit posar-li nom, es tan senzilla i raonable, com cada cop mes necessària en el nostre sector. Creiem –com creiem fa mes de 18 mesos- que en el sector audiovisual manca diàleg, però per damunt de tot manca el mes essencial: comunicació.
Cal crear un instrument polièdric que serveixi per que representants de tots els actors de les relacions laborals del sector audiovisual català es puguin seure a parlar, dissentir, negociar, convergir i arribar a acords. Haurien de ser-hi presents productors, guionistes, tècnics, actors, figurants, agencies, directors de càsting, sindicats majoritaris…etc. Aquesta Taula Laboral del Audiovisual Català (TLAC) hauria de tenir dos escenaris de funcionament, un general, en que totes les parts es reunissin juntes per debatre sobre els temes que els afectin a tots per igual, i per una altra banda reunions sectorials, en les que es parles de les qüestions particulars de una o mes (però no de totes) de les parts del sector.
Sens dubte, una idea que serviria no únicament per començar a pacificar una industria audiovisual que te constants conflictes laborals, be larvats o be plenament públics i coneguts, també serviria per poc a poc anar trobant solucions no plenament satisfactòries per a tothom, sens dubte, però que si que donarien sortida a les reivindicacions mes que raonables de molts dels professionals que actualment no estem ni de bon tros d’acord amb la nostra situació laboral i la nostra representació sindical.
Desgraciadament no sembla que aquesta idea interessi a ningú o quasi be a ningú, per raons que ignorem i que no ens atrevim ni tan sols a imaginar, el que si es clar i evident, es que tots els sectors professionals tenen tendència a pensar que ells pel seu comte s’arreglaran el seu problema, però el cert es que si un para les orelles en qualsevol rodatge tant de produccions audiovisuals de ficció com publicitàries, el que pot sentir son paraules de malestar de guionistes, tècnics, figurants, actors, en fi, que pel que es veu, ningú ha estat capaç de resoldre els seus problemes de forma “individual”. Per que doncs no s’intenta tenir una visió UNITÀRIA de la situació laboral del audiovisual català?.
Seguim esperant una resposta amb un pel de lògica.