Quan fa uns anys un grup de companys vàrem crear el SIFC, ho vàrem fer amb l’únic objectiu de trobar el camí que ens conduís a regular de la forma mes sensata, realista i ajustada a llei que fos possible el treball dels figurants i la forma de treballar de les agències. En aquest procés hem acceptat com a “lògic” que la nostra falta d’hostilitat vers les agencies fos jutjada per molts com una “venda” cap a aquestes. D’es del moment de la creació del Sindicat vam estar negociant (intentant convèncer) una a una amb totes les agencies de Barcelona per tal que creessin un organisme empresarial únic, no únicament per defensar els seus legítims drets empresarials, si no per tal de tenir un interlocutor únic amb el que negociar una harmonització laboral de la figuració, es a dir, que les agències mes enllà de les possibles conseqüències judicials de les seves accions passades veiessin la necessitat de treballar amb transparència, competència i legalitat que fes impossible que el futur deparés noves sorpreses desagradables relacionades be amb Inspecció de Treball i/o amb el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Naturalment aquest procés no estava lliure ce contraprestacions no sempre enteses per tothom, i vistes amb perspectiva, anys després, possiblement massa optimistes pel que fa als resultats finals. No ens va preocupar mai el desgast personal o professional, ni tan sols els insults i desqualificacions, doncs estàvem convençuts que el camí seria llarg, tortuós i ple d’obstacles, però finalment coronat amb èxit.
Ara fa poc mes d’un any vàrem aconseguir (amb la complicitat de la Sra. Rita Rubio Oliver, llavors a Matha Flores) que per primer cop a la historia es reunissin en una mateixa habitació els responsables de totes les agencies de figuració de Barcelona amb un únic objectiu: crear una associació empresarial d’agències de figuració de Barcelona. Per fi hi hauria una sola veu a la que reclamar i amb la que negociar!!! (vàrem pensar llavors). La alegria dura ben poc a casa del pobre, es sol dir, i en aquest cas mai millor dit, de sobte va caure el gruix de la crisi damunt del país, Martha Flores, S.L. va veure modificada la seva composició accionarial i de cop i volta tot es va aturar i, no només això, va començar a anar cap enrere i fins avui no hem parat de recular.
Hem estat molt mesos mantenint un prudent silenci, esperant que algú mogués fitxa, buscant camins alternatius que portessin al mateix objectius, però les agencies s’han tancat en “les seves coses” i tot esta igual que estava, llevat en casos com Martha Flores S.L. que ha passat d’intentar ajustar-se al conveni i inclús anar mes enllà, a tenir certes reminiscències en el seu comportament a la ja quasi oblidada (no per nosaltres) Tot Models, fins al punt que recentment ha “donat de baixa” (així ho ha fet saber a alguns companys) de la agencia a companys que fa 15 dies en una figuració de les de estadi van decidir marxar quan el seu horari (el que s’havia pactat) s’havia complert. A tot això cal afegir certes “irregularitats” conseqüència be de la ignorància, la incompetència o la mala fe (això no ho podem saber) de moltes agencies en la confecció de nòmines, les declaracions fiscals, els terminis de liquidació de nòmines, diferencies entre agencies dels pressupostos…etc.
Per aquest motiu avui mateix hem donat instruccions al nostre advocat per desvincular-nos de totes les causes laborals en les que estàvem compromesos, doncs la experiència ens ha demostrat que no podem confiar en els pactes que es puguin fer amb una agencia o altres, car aquestes estan sotmeses a les polítiques empresarials i propietats accionarials, i per tant d’un dia per l’altre pots passar de parlar amb el Dr. Jeckill a parlar amb Mr. Hyde.
Avui per avui les agencies estan únicament compromeses amb elles mateixes individualment, segueixen sense tenir cap mena de compromís amb els treballadors, segueixen desconeixent la legalitat vigent i sense cap voluntat de conèixer-la, en fi, que després de tres anys de bones paraules i de proves de bona voluntat per part nostra, seguim a la casella de sortida.
Al nostre parer les agencies com col·lectiu han deixat passar el darrer tren que ha passat per la seva estació amb destinació a la modernitat com empreses, i per el que sabem algunes han iniciat el camí de campi qui pugui, treu el que puguis i apreta a córrer. No serà amb la nostra complicitat, a partir d’ara ja no podran dir que no han tingut cap oportunitat per passar de fer les coses malament a fer-les be, han tingut totes les del mon, i no les han aprofitat, ara estan sols.
