Aquestes son les noves xifres dels nostres salaris per aquests any 2009:
- Pel.licules d´alt cost: 61 Euros. ( hora extra 7,62 Euros ).
- TV i pel.licules de baix cost: 45,70 Euros. ( hora extra 5,71 Euros ).
- Documentals: 27,40 Euros. ( hora extra 3,42 Euros ).
- Dietes: 11,50 Euros.
Només podem dir que encara hem sigut afortunats: NO HAN APLICAT “DEFLACIÓ”…NO?
Si el nostre amic poeta o qualsevol altre company te ganes d’estudiar una estoneta, i de passada estar un pel mes informat, en el nostre web a la secció DOCUMENTS PER BAIXAR-ME, podrà obtenir el darrer conveni col•lectiu d’AENA, així com la revisió salarial del any 2006. Pot ser es pot trobar informació mes actualitzada, però per tenir una referència de la “legislació laboral vigent”, n’hi ha prou. Per aquells als quals anar al nostre web representi un gran i insuperable esforç, a continuació teniu l’enllaç per fer aquestes descarregues:
CONVENI COL.LECTIU
http://sindicatfigurants.jimdo.com/app/download/1693737216/49fdc0da/00f8ff3b30d5cef932abe38e2cab9a1eecd6a2f1/IV-CONVENIO-COLECTIVO-DE-AENA.pdf
TAULES SALARIALS 2006
http://sindicatfigurants.jimdo.com/app/download/1693737916/49fdc0da/d2727eb39800e3373584b03c02499fb60e597dbd/aena+2006.pdf
Ahir, com de costum, vaig fer un tomb per la web del nostre benvolgut i mai prou ponderat poeta. Tot i que en aquesta ocasió el seu llenguatge no es tan florit com en ell es habitual, pel que fa al contingut, no decep. Tinc seriosos dubtes de si realment mai sap de que parla, o simplement intenta desorientar al personal. Aquest mes ens parla del personal cedit per la E.T.T. Manpower a la Entitat Pública Empresarial AENA. Ens diu que les persones que fan el control de funcionament de la nova terminal del aeroport del Prat de Barcelona ho estan fent: (cito textualment) “sense, que ens hagin comentat errors o contratemps dignes de menció. Tant els horaris, com las condicions de treball, els cobraments, el tracte estan sent totalment mil•limetrats i escrupolosament portats a terme segons la legislació laboral vigent i els canons ètics desitjables. El volum de Figurants ( uns 6.000 ) contractats esta sent molt superior a la majoria de produccions audiovisuals del nostre país. El càtering, encara que millorable ( tot s’ha de dir ), tenint en compte que es un simple esmorzar no ha estat malament.”
¿Sap de que parla?. En primer lloc, faré un aclariment: Els convenis col•lectius afecten als treballadors i empresaris d’un determinat àmbit geogràfic i d’un determinat sector laboral. Quins son aquest, s’especifiquen en el propi conveni, signat per les organitzacions empresarials (Patronal) i els treballadors (sindicats) d’aquest àmbit i sector. Be en el cas dels figurants es el següent: (textual) Aquest acord regularà les condicions laborals de la categoria laboral de Figurant a les productores de pel•lícules de curt i llargmetratge, series de televisió, qualsevol que sigui la seva naturalesa ( artística, comercial, etc, ), format i classe de projecció a que es destini, quan efectuïn rodatges de forma permanent u ocasional dins el territori de Catalunya, qualsevol que sigui el seu domicili social.
¿Ningú hi veu res d’estrany?. ¿Des de quan AENA es una productora audiovisual?. Queda clar que el nostre Acord (amb rang de conveni) en cap cas afecta a aquestes proves de funcionament, per mes que a les persones que les porten a terme se’ls digui de forma genèrica “figurants”, doncs aquesta paraula s’aplica en molts àmbits i no únicament a persones, tot sigui dit de pas. Aixi doncs ens trobem que quan l’AFC diu: Tant els horaris, com las condicions de treball, els cobraments, el tracte estan sent totalment mil•limetrats i escrupolosament portats a terme segons la legislació laboral vigent i els canons ètics desitjables. Es deu referir a l’Estatut del treballador, per que em costa molt de creure que s’hagin pres la molèstia de cercar el/s conveni/s que regulen les relacions laborals dels treballadors aeroportuaris, quina seria la categoria laboral aplicable i, quins els sous que aquest treballadors eventuals tindrien que percebre. Cal fer esment que la reforma de la legislació legal de les E.T.T. obliga a que els salaris que aquestes empreses paguen als treballadors cedits siguin exactament iguals als dels treballadors “fixes” de la empresa que els rep, afegint-hi es clar els complementa també regulats per la llei. Per tant, com no s’ha proporcionat la informació relativa als salaris dels empleats d’AENA, deduïm que els ignoren totalment, i per tant no estan en disposició de fer les afirmacions que tan gratuïtament han fet.
Però per ser del tot just, he de dir que no tot es negatiu en aquest editorial de maig. Despres de mesos de veure-ho tot be i perfecte en el comportament de les empreses productores, sembla ser, que per primer cop, el nostre amic poeta, es fa algunes preguntes, veiem-ho: “A aquestes alçades es sorprenent que les productores no facin servir mes aquesta magnifica eina ( entossudint-se a utilitzar mètodes arcaics, nefastos i foscos ) i que malbaratin ( en molts casos diners públics ) l’estalvi de temps i de diners que treballar a traves d´E.T.T.´s els hi pot arribar a representar, ¿ o es que hi ha alguna cosa ( algun vincle amagat ) que nosaltres i altres entitats administratives desconeixem ? …….. Sigui com sigui entenem que el futur passa per fer les coses ben fetes i s’equivoquen els que pensen que la il•legalitat representa algun estalvi o avantatge, ans al contrari, fent les coses mal fetes a la llarga encareix i molt els costos de qualsevol producte o producció audiovisual. Treballar sense seguritat social, i sense altres condicions mínimes de dret laboral a part de ser totalment il•legal es perjudicial tant econòmica, social i èticament pels aturats, jubilats etc.”
Desgraciadament encara no s’han adonat que les empreses de producció audiovisual procuren no complir el nostre conveni sempre que en tenen una oportunitat, però com van renunciar a posar-hi mecanismes de control (Comissió de seguiment o paritària) i també a tenir Drets Sindicals (treballadors que fan funcions d’enllaços sindicals entre d’altres coses), doncs es clar, no hi ha forma de fer-hi res al respecte. De totes formes, si tenen proves de les afirmacions i acusacions (gravíssimes) que fan en la seva web, no tinc cap dubte que prendran les mesures legals oportunes. En qualsevol cas, si realment creuen que l’Acord no es compleix de forma reiterada (tal com es desprèn del editorial), ells tenen la solució a les seves mans: SENYORS, DENUNCIIN L’ACORD I FEM-HO BEN FET!!!
-L’Acord dels figurants -Conveni- afecta de forma unica i exclusiva a les produccions denominades de ficció, que per que tots ens entenguem perfectament son les produccions cinemtográfiques, televisives (TVmovies, series o miniseries, public remunerat de concursos i documentals dramatitzats), no afecten ni de passada les produccions audiovisuals publicitaries (es a dir espots de publicitat, sigui quin sigui el seu suport i mitja d’explotació)
-L’Acord dels figurants es trova en aquests moments recorregut judicialment UNICAMENT I EXCLUSIVA en el punt que delimita les capacitats -quines empreses- de contractació de treballadors figurants. Pel que fa a la resta de punts, segueixen estant plenament actius, es a dir segueixen sent una llei laboral a respectar i aplicar.
-Si volem que el sector audiovisual respecti les lleis que son garantia dels nostres drets, pero sobret totes les coses, el que volem es esser respectats com a treballadors, professionals i com persones, no podem fer-ho sense respectar -tot i que pugui ser des del desacord o la malfiança- les lleis que son garantia dels drets dels altres, i aixó comença per no fer pensar a tothom que nosaltres (els figurants) sempre tenim raó en el que damanem, doncs com essers humans que som, cometem errors com la resta de la humanitat, i que son sempre els demés els que no tenen raó ni dret, i que quan fan quelcom inacceptable per a nosaltres son purament uns expoliadors (tots, productores, agencies i altres intermediaris o associacions), per que acusant a tort i a dret sense concretar, noslatres mateixos ens posariem fora de la llei, per que la pressumció d’inocencia esta vigent fins i tot pels presumtes assesins, com no doncs per empresaris del audiovisual.
-Els treballadors tenim dret a recorrer als tribunals sempre que considerem els nostres drets desatesos, i les empreses tenen el mateix dret pels mateixos motius, i no podem dir que som gent de dret per que “acatem i acatarem el que la veu de la cega i la lenta justicia determini”, i adjetivar la justicia de forma pejorativa quan pensem que ens será desfavorable en les seves decisions quan es utilitzada pels “expoliadors” per defensar “postures caciquistes o monopolistes” que aprofiten “petites fisures legals que permeten escapolir-se de la sanció i la pena”. Amb aquest llenguatge i amb aquesta visió de la justicia que es “justa” quan ens fa costat i tot el contrari quan sembla que ens treurá la raó. semblarem qualsevol altre cosa que no sigui gent de dret La justicia es igual d’ample o d’estreta qun falla a favor com quan ho fa en contra, i pensar que els altres aprofiten petits forats legals i nosaltres la justicia tota ella, no es mes que voler instalar en els companys un dubte respecte de la independencia judicial laboral en les seves ressolucions.
Nosaltres, el SIFC, acatem i acatarem alló que la LLEI i la JUSTICIA DIGUIN, tant si parlem del Conveni, del Estatut dels treballadors o de sentencies judicials, les compartirem o no, pero les acatarem, i en el cas del Conveni, el discutirem i intentarem millorar-lo, inclus ens pot semblar dolent, pero lluitarem per que es compleixi punt per punt -de fet els companys, les agencies i les productores- poden donar fe que sempre que la intervenció en defensa del Conveni a de reportar algun benefici real pel treballador, ho fem de forma directa en els sets de rodatge -si no es que algun dels companys que va signar com assesor el Conveni hi es present, per que llavors entenem que es la seva prerrogativa- o els dies de pagament, o en les condicions dels contractes, aixo si, la via judicial pensem que no ha de ser una taula de negociació, si no el lloc on s’ha d’arribar quan es donin aquestes dues circumstancies:
1- Que es pugui obtenir una reparació real i práctica als perjudicis produits a un treballador
2- Que no existeixi cap altra via per trovar una solució al problema
Per que del contrari, si omplim els jutjats innecessariament, la Justicia es fa lenta per a tots.
Finalment aquest mes passat, com tots sabeu, l’acord va ésser publicat al DOGC i ara ja no es un “Acord” per que te rang de Conveni col·lectiu. Per això per ser curosos en amb les coses, a partir d’ara li direm pel seu nom real: Conveni.
Be, doncs aquest conveni estableix algunes coses que tots hem de complir, però especialment els que ho han signat, això es: Productores, Sindicats mes representatius (UGT i CC.OO) i els seus associats, per que son ells els únics que tenen accés *gratuït a la “magra” Comissió de Seguiment (que suposem que a mes de reunir-se un cop a l’any també ho farà quan calgui per estudiar i atendre queixes i consultes) que crea en el seu articulat.
I en aquest sentit tenim una pregunta que llençar a l’aire, tot i que sabem que aquí es quedarà per que no som dignes de rebre respostes, i això ho diem amb coneixement de causa:
Que han fet o pensen fer els firmants del Conveni respecte a les irregularitats liquidadores de Iris Films?, ja ho han portat a la Comissió de Seguiment?, aquesta ja s’ha reunit?, ha pres alguna decisió al respecte?.
Nosaltres no hem volgut intervenir-hi per que sabem que els nostres representants i protectors ja s’hauran posat diligentment mans a l’obra, i no volem que es pensin que ens volem penjar medalles.
Desprès estan els temes que s’estan produint a la resta de l’estat, com per exemple a la Comunidad de Madrid, on segueixen fent com es feia aquí fa quatre anys, ni s’assegura, ni es paguen sous dignes ni res de res, però estem segurs que AMFE ja deu estar fent alguna cosa, tot i que seguim rebent trucades des de aquesta comunitat autònoma dient-nos que no hi ha cap associació constituïda per defensar els seus legítims interessos. Com podrà ser?.
I per acabar, esta el tema Palma Pictures, allà no hi ha una associació de caràcter autonòmic, però els sindicats mes representatius si que hi tenen implantació, i ja que poden firmar un conveni a Catalunya sense mes assessorament que l’AFC i la AFEPEDA, també deuen tenir la informació de les coses que estan passant a les Illes Balears i Pitüses, i per tant alguna cosa deuen estar fent NO?.
Impacients esperem que qui realment entén d’aquestes coses ens tregui dels nostres habituals errors.
*Qui vulgui saber de que parlem que vagi o be a UGT o be a CC.OO, doncs ells son els únics que apareixen com a signants del Conveni, i digueu al entrar que voleu fer una consulta de Conveni Col·lectiu i que no sou afiliats, us adreçaran d’entrada a passar per caixa i pagar un piquet d’euros, això si, per promoure el sindicalisme, els seu es clar.
Sin fins ara aquest acord no era res mes que un “acord entre parts”, ara amb la publicació oficial al DOGC, es una llei laboral d’OBLIGAT COMPLIMENT a la qual tots ens hem d’ajustar -ens agradi o no-, i tots aquells que considerin que aquesta llei els perjudica, el propi acord els dona la posibilitat d’acudir al TLC (Tribunal Laboral de Catalunya), al qual les parts s’hi sotmeten de forma voluntaria i expresa.
A la dreta d’aquest bloc teniu un accés directe a l’arxiu PDF de la publicació oficial, com es habitual, ademes de poder veure’l, us el podeu descarregar si, un cop obert l’arxiu, cliqueu a “archivo” i després a “guardar una copia”.
Quedi constancia del nostre mes absolut respecte i reconeixement de les coses quan es produeixen i que independentmen que ens semblin be o malament, en aquest bloc ens fem ressó no només d’alló que ens plau i ens dona la raó, si no d’aquelles coses que van en sentit contrari del que considerem positiu per la profesió, per que les coses son com son i no com a nosaltres ens agradaria que fosin, i igual com les persones, associacions i sindicats donem bots d’alegria quan els aconteixements van a “benefici d’inventari”, hem de tenir la capacitat de donar publicitat i coneixement public d’alló que podriam dir que va a “perjudici d’inventari” -permeteu-nos la llicencia literaria-, i des d’aqui demanem que tothom apliqui aquesta filosofia.
No es que cap dels representants dels treballadors s’hagi pres la molèstia de explicar-nos –ni a nosaltres ni a ningú- de com va anar l’acte de conciliació del passat 21 de maig de 2008, segurament per que creuen que no ens interessen aquestes coses, però hem pogut saber que no va haver acostament de postures, i que per tant no va haver conciliació. Ara caldrà veure que fan les parts al respecte. Nosaltres per la nostra banda no hem oblidat el mandat de l’Assemblea General de Figurants que vàrem celebrar el passat 22 de febrer de 2008 que es va mostrar totalment contraria al citat “Acord” i ens va demanar que féssim tot el que estigues a les nostres mans per tal que es modifiquessin totes aquelles parts que els assembleistes consideraven que lesionaven els seus interessos. Per això seguirem atentament els esdeveniments i la capacitat de reacció tant de la Patronal com dels Sindicats majoritaris, que de moment tot s’ha de dir no inviten a l’optimisme.
Els articles de l’Associación de Figurantes de Catalunya
