Nomes entenen l’idioma de les denuncies

Des de que vàrem iniciar aquest parèntesi al mes de maig no hem deixat d’observar el desenvolupament de la activitat laboral relacionada amb la figuració tant a Catalunya com a Espanya. Durant aquests mesos s’han donat algunes circumstancies que feien presagiar una certa deriva cap a la transparència i el respecte a la llei en les contractacions de figurants. Per una banda l’inici a Madrid d’una campanya d’inspeccions a les productores mes importants de d’aquella comunitat que va posar cap per avall el sector, i per altra, la por que va anar corrent com la pólvora de que aquesta inspecció “d’ofici” s’escampés per tot l’estat. Quan ens vàrem assabentar de la notícia ens va envair un cert estat d’optimisme, per en poques setmanes aquest s’ha ant dissolent com el sucre en un got d’aigua.

Per una banda a Madrid han començat a treballar diverses E.T.T., aquestes, al menys en teoria, son de totes les empreses, les que mes interès han de tenir en complir la llei, per aquesta raó es podria pensar que pot ser si que al final les E.T.T.’s serien el recurs últim que acostarien als figurants al treball legal. Ni per aquestes. Aquestes empreses creades per cedir de forma legal treballadors a terceres empreses han caigut en els mateixos errors i vicis que els actuals intermediaris (les agencies) han optat per fer al peu de la lletra el que les productores els demanen a nivell de contractació i, entre aquestes demandes, naturalment no hi figuren en cap cas l’acompliment i el respecte pels convenis que afecten algunes categories laborals com per exemple la Figuració especial amb text = Repartiment. En resum segueixen contractant a la gent de la forma mes rocambolesca que us pugueu imaginar, segmenten la figuració en colors de pell, selecció fotogràfica o no, assajos o no, acting, amb text… l’inimaginable per tal de pagar poc a tothom i menys a uns que a d’altres. O sigui que aquests que SI poden fer prestamisme laboral legal i son les mes obligades a complir la normativa laboral, tampoc ho fan.

Per una altra les agencies tradicionals fa temps que han perdut la por a les denuncies i cada cop mes fan i desfan com els rota, paguen uns sous aquí i la meitat allà, segueixen sen la caixa liquidadora de les productores i quan aquestes no paguen, encara tenen la barra de dir-los als figurants “tindríem que anar tots a la productora a fer força”, segueixen passant-se pel forro el conveni dels figurants i el d’actors i tot el que calgui.

CONCUSSIONS: Cal una llei de llibertat sindical que no condemni a professions com la de figurant, guionista, tècnic i d’altres a no poder  defensar-se de cap manera davant els poderosos i els que sense ser-ho tenen la paella pel mànec.  Però res fa pensar que ningú a l’Estat espanyol estigui, hagi estat o estigui en el futur interessat en defensar aquesta postura que, tot sigui dit de passada, beneficiaria a d’altres treballadors que no son del sector audiovisual.

Fins que els propis treballadors no es revelin contra aquest esta de coses, res no canviarà sota la capa del sol. Cal dir que per increïble que sembli a la Capital del Regne estan fent corre la consigna d’un dia concret en que NO ES FARAN FIGURACIONS, no se si esperen que tothom ho acompleixi, però es del tot cert que si un nombre important de figurants segueixen la consigna els intermediaris tindran un problema de despeses i temps que no els fará cap gracia (ni falta que fa).

Per acabar cal dir sense embuts que les agencies i les productores no entenen cap idioma que no sigui el de la denuncia, ni el diàleg ni la col·laboració ni la negociació. Nomes quan tenen la por al cos es senten obligats a complir les lleis.

les agencies de figuració de BCN han deixa’t escapar el darrer tren

Quan fa uns anys  un grup de companys vàrem crear el SIFC, ho vàrem fer amb l’únic objectiu de trobar el camí que ens conduís a regular de la forma mes sensata, realista i ajustada a llei  que fos possible el treball dels figurants i la forma de treballar de les agències. En aquest procés hem acceptat com a “lògic” que la nostra falta d’hostilitat vers les agencies fos jutjada per molts com una “venda” cap a aquestes. D’es del moment de la creació del Sindicat vam estar negociant (intentant convèncer) una a una amb totes les agencies de Barcelona per tal que creessin un organisme empresarial únic, no únicament per defensar els seus legítims drets empresarials, si no per tal de tenir un interlocutor únic amb el que negociar una harmonització laboral de la figuració, es a dir, que les agències mes enllà de les possibles conseqüències judicials de les seves accions passades veiessin la necessitat de treballar amb transparència, competència i legalitat que fes impossible que el futur deparés noves sorpreses desagradables relacionades be amb Inspecció de Treball i/o amb el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Naturalment aquest procés no estava lliure ce contraprestacions no sempre enteses per tothom, i vistes amb perspectiva, anys després, possiblement massa optimistes pel que fa als resultats finals. No ens va preocupar mai el desgast personal o professional, ni tan sols els insults i desqualificacions, doncs estàvem convençuts que el camí seria llarg, tortuós i ple d’obstacles, però finalment coronat amb èxit.

Ara fa poc mes d’un any vàrem aconseguir (amb la complicitat de la Sra. Rita Rubio Oliver, llavors a Matha Flores) que per primer cop a la historia es reunissin en una mateixa habitació els responsables de totes les agencies de figuració de Barcelona amb un únic objectiu: crear una associació empresarial d’agències de figuració de Barcelona. Per fi hi hauria una sola veu a la que reclamar i amb la que negociar!!! (vàrem pensar llavors). La alegria dura ben poc a casa del pobre, es sol dir, i en aquest cas mai millor dit, de sobte va caure el gruix de la crisi damunt del país, Martha Flores, S.L. va veure modificada la seva composició accionarial i de cop i volta tot es va aturar i, no només això, va començar a anar cap enrere i fins avui no hem parat de recular.

Hem estat molt mesos mantenint un prudent silenci, esperant que algú mogués fitxa, buscant camins alternatius que portessin al mateix objectius, però les agencies s’han tancat en “les seves coses” i tot esta igual que estava, llevat en casos com Martha Flores S.L. que ha passat d’intentar ajustar-se al conveni i inclús anar mes enllà, a tenir certes reminiscències en el seu comportament a la ja quasi oblidada (no per nosaltres) Tot Models, fins al punt que recentment ha “donat de baixa” (així ho ha fet saber a alguns companys) de la agencia a companys que fa 15 dies en una figuració de les de estadi van decidir marxar quan el seu horari (el que s’havia pactat) s’havia complert. A tot això cal afegir certes “irregularitats” conseqüència be de la ignorància, la incompetència o la mala fe (això no ho podem saber) de moltes agencies en la confecció de nòmines, les declaracions fiscals, els terminis de liquidació de nòmines, diferencies entre agencies dels pressupostos…etc.

Per aquest motiu avui mateix hem donat instruccions al nostre advocat per desvincular-nos de totes les causes laborals en les que estàvem compromesos, doncs la experiència ens ha demostrat que no podem confiar en els pactes que es puguin fer amb una agencia o altres, car aquestes estan sotmeses a les polítiques empresarials i propietats accionarials, i per tant d’un dia per l’altre pots passar de parlar amb el Dr. Jeckill a parlar amb Mr. Hyde.

Avui per avui les agencies estan únicament compromeses amb elles mateixes individualment, segueixen sense tenir cap mena de compromís amb els treballadors, segueixen desconeixent la legalitat vigent i sense cap voluntat de conèixer-la, en fi, que després de tres anys de bones paraules i de proves de bona voluntat per part nostra, seguim a la casella de sortida.

Al nostre parer les agencies com col·lectiu han deixat passar el darrer tren que ha passat per la seva estació amb destinació a la modernitat com empreses, i per el que sabem algunes han iniciat el camí de campi qui pugui, treu el que puguis i apreta a córrer. No serà amb la nostra complicitat, a partir d’ara ja no podran dir que no han tingut cap oportunitat per passar de fer les coses malament a fer-les be, han tingut totes les del mon, i no les han aprofitat, ara estan sols.