Des de que vàrem iniciar aquest parèntesi al mes de maig no hem deixat d’observar el desenvolupament de la activitat laboral relacionada amb la figuració tant a Catalunya com a Espanya. Durant aquests mesos s’han donat algunes circumstancies que feien presagiar una certa deriva cap a la transparència i el respecte a la llei en les contractacions de figurants. Per una banda l’inici a Madrid d’una campanya d’inspeccions a les productores mes importants de d’aquella comunitat que va posar cap per avall el sector, i per altra, la por que va anar corrent com la pólvora de que aquesta inspecció “d’ofici” s’escampés per tot l’estat. Quan ens vàrem assabentar de la notícia ens va envair un cert estat d’optimisme, per en poques setmanes aquest s’ha ant dissolent com el sucre en un got d’aigua.
Per una banda a Madrid han començat a treballar diverses E.T.T., aquestes, al menys en teoria, son de totes les empreses, les que mes interès han de tenir en complir la llei, per aquesta raó es podria pensar que pot ser si que al final les E.T.T.’s serien el recurs últim que acostarien als figurants al treball legal. Ni per aquestes. Aquestes empreses creades per cedir de forma legal treballadors a terceres empreses han caigut en els mateixos errors i vicis que els actuals intermediaris (les agencies) han optat per fer al peu de la lletra el que les productores els demanen a nivell de contractació i, entre aquestes demandes, naturalment no hi figuren en cap cas l’acompliment i el respecte pels convenis que afecten algunes categories laborals com per exemple la Figuració especial amb text = Repartiment. En resum segueixen contractant a la gent de la forma mes rocambolesca que us pugueu imaginar, segmenten la figuració en colors de pell, selecció fotogràfica o no, assajos o no, acting, amb text… l’inimaginable per tal de pagar poc a tothom i menys a uns que a d’altres. O sigui que aquests que SI poden fer prestamisme laboral legal i son les mes obligades a complir la normativa laboral, tampoc ho fan.
Per una altra les agencies tradicionals fa temps que han perdut la por a les denuncies i cada cop mes fan i desfan com els rota, paguen uns sous aquí i la meitat allà, segueixen sen la caixa liquidadora de les productores i quan aquestes no paguen, encara tenen la barra de dir-los als figurants “tindríem que anar tots a la productora a fer força”, segueixen passant-se pel forro el conveni dels figurants i el d’actors i tot el que calgui.
CONCUSSIONS: Cal una llei de llibertat sindical que no condemni a professions com la de figurant, guionista, tècnic i d’altres a no poder defensar-se de cap manera davant els poderosos i els que sense ser-ho tenen la paella pel mànec. Però res fa pensar que ningú a l’Estat espanyol estigui, hagi estat o estigui en el futur interessat en defensar aquesta postura que, tot sigui dit de passada, beneficiaria a d’altres treballadors que no son del sector audiovisual.
Fins que els propis treballadors no es revelin contra aquest esta de coses, res no canviarà sota la capa del sol. Cal dir que per increïble que sembli a la Capital del Regne estan fent corre la consigna d’un dia concret en que NO ES FARAN FIGURACIONS, no se si esperen que tothom ho acompleixi, però es del tot cert que si un nombre important de figurants segueixen la consigna els intermediaris tindran un problema de despeses i temps que no els fará cap gracia (ni falta que fa).
Per acabar cal dir sense embuts que les agencies i les productores no entenen cap idioma que no sigui el de la denuncia, ni el diàleg ni la col·laboració ni la negociació. Nomes quan tenen la por al cos es senten obligats a complir les lleis.
0 Respostes a “Nomes entenen l’idioma de les denuncies”