Avui finalment hem rebut el que oficialment es diu: “Cédula de notificación de providencia y sentencia” respecte del “recurso suplicación interpuesto contra resolución dictada por el Juzgado Social 22 Barcelona en los autos Demandas núm. 652/2007, la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ha dictado, providencia de votación y fallo y sentencia con fecha 06/06/2010 la sentencia que por copia autorizada se acompaña a la presente”
Aquesta es la reproducció del primer paràgraf de la resolució, i finalitza de la següent forma:
“FALLAMOS: Que DESESTIMANDO el recurso de suplicación interpuesto por el abogado de la Generalitat de Catalunya en representación de su Administración contra la sentencia dictada por el juzgado de lo Social nº 22 de Barcelona en fecha 7 de mayo del 2008, autos nº 652/07, seguidos a instancia de éste contra De Tapas Productions S.L., Sea Level, S.L……………………..” no acabem de reproduir per innecessaris tots els noms que hi surten. Aquesta sentencia encara no es ferma i es pot interposar “recurso de tasación para la unificación de doctrina, para ante la Sala Cuarta de lo Social del Tribunal Supremo…..”. Ignorem si el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya esgotarà aquest darrer esgraó judicial.
Hem llegit atentament els 10 folis de la Resolució i des de la nostra ignorància -no som juristes- creiem que les argumentacions estan prou ben fonamentades i, si se’ns permet la gosadia, creiem que va pels camins que en aquest dos anys hem estat intentant fer entendre als pocs que ens han volgut escoltar, que es:
Que la línia que separa la cessió il·legal de treballadors de una descentralització productiva lícita es, en la industria audiovisual expressament, molt i molt fina. Tan fina es que diferents tribunals fan interpretacions diferents i ha de ser finalment la màxima instancia judicial qui finalment digui la última paraula, i aquesta avui per avui diu que aquesta línia no ha estat traspassada. No serem nosaltres qui diguem si l’Alt Tribunal ha errat o la ha encertada doncs, insistim, no som juristes però si que volem dir que aquesta forma de forçar una interpretació del ET quan per primer cop vàrem començar a ser contractats d’acord a les exigències mínimes del referit ET, ens ha ficat en un “jardí” del tot innecessari. Per contra tots haguéssim aplaudit que s’hagués perseguit i es perseguís aquelles contractacions del tot IL·LEGALS, es a dir aquelles en que encara avui hi ha companys que treballen sense la obligada alta en la seguretat social per sous de vergonya i amb horaris inacceptables. Malauradament aquestes situacions ni es perseguien llavors ni es persegueixen ara, i això ens deixava ens deixa i ens deixarà del tot estorats, perplexes.
Per aquells que tinguin interès en llegir el document sencer, a continuació d’aquestes ratlles trobareu l’enllaç que us hi portarà.
Tribunal Superior de Justicia de Catalunya
0 Respostes a “ressolució tsjc de”