Un parèntesi de caràcter indefinit

Com tots sabeu fa quasi tres any que va néixer el Sindicat. Ho va fer sota unes circumstancies molt especials (que no cal recordar per que tots les sabeu) i amb uns objectius clars:

• La regulació laboral del treball del figurant.
• La independència de criteri respecte d’altres organitzacions i interessos.
• Fer del diàleg amb totes les parts l’eina de treball.

Avui podem dir que tot i que nosaltres ens hem mantingut inamovibles en l’assoliment d’aquest objectius i que algun s’ha aconseguit teòricament, creiem que el nostre treball no ha donat els fruits esperats. Per una banda ha estat del tot impossible aconseguir que totes les parts afectades en la regulació laboral dels figurants estableixin ponts de diàleg  de forma periòdica i estable. De fet en algún cas ni tant sols alguna de les parts a tingut ni la voluntat ni la capacitat de parlar amb una veu única i establir criteris únics professionals. Per altra banda, de tots es conegut que es va firmar un Acord laboral que sempre ens ha semblat escarransit i en alguns casos contradictori, malgrat tot ha acabat per convertir-se en el clau roent al que en moltes ocasions ens hem hagut d’aferrar desesperadament.

També volem remarcar la gran desil·lusió i frustració que ha representat per a nosaltres veure com aquells qui haurien de ser els principals interessats en defensar els dret i condicions laborals dels figurants  –ells mateixos-, han mostrat un desinterès absolut, fins al punt que, a tall d’exemple, tot i saber que eren convocats a una feina per sota de del que marca la llei i que tindrien grans dificultats per cobrar-la en el cas que ho fessin (cobrar), tothom  hi va voler anar, i tothom va estar a punt de no cobrar. Si els principals interessats donen aquest exemple, no cal parlar de com han enfocat aquest tema la resta de les parts, mirant-s’ho amb una llunyania prudent i ben distant.

El cert es que en una cosa tothom ha estat d’acord sense cap necessitat de fer reunions de cap mena: Aquí cadascú ha de mirar per la seva butxaca i la resta del mon que s’espavili. Així de dur i clar.

Analitzades totes aquestes coses, fa molt temps que ens preguntem quin dret te ningú (per molt legitimat que estigui per la llei) a intentar “ajudar” a algú que no desitja, ni vol, ni creu necessitar ser ajudat. En general, sempre hem arribat a la mateixa conclusió: CAP.

I ja que ho hem mencionat, encara que de passada i entre parèntesi, parlem de legitimitat. Es cert que el fet d’estar inscrit com associació sindical en el registre existent a aquests efectes al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ja legitima en certa forma, sense cap altra requeriment específic, per auto nomenar-nos “representants dels interessos dels figurants”, però no es suficient. La llei, certament, ens lliga de mans  i peus per entrar en una dinàmica de debat i elecció de representació sindical com poden fer la majoria dels treballadors del Estat, però creiem que si la professió realment sentis la necessitat de unir-se per defensar els seus interessos, la representativitat be donada per si mateixa: Això no ha estat així. Per be o per mal no es una dificultat en la que ens hem trobat solament nosaltres, ni sols nosaltres hem estat privats de l’escalf i el recolzament dels companys, però nosaltres no volem recórrer al auto engany derivat en l’auto “bombo”. Arribats aquí, cada un que faci el seu anàlisi de la seva real representativitat.

Hem intentat trobar tota mena de solucions i opcions per tal d’aconseguir el que des de la mera “acció” sindical era del tot impossible d’aconseguir, hem rebuscat en la nostra capacitat d’imaginar i innovar, hem creat eines i recursos, hem investigat i hem buscat aplicacions de tota mena per aconseguir que al menys els intermediaris –que tenen gran part de la responsabilitat en les condicions de treball dels figurants- s’impliquessin i es trobessin recolzats i assessorats a l’hora de reclamar o imposar de forma col·lectiva millores en el treball dels figurants. Hem de reconèixer el nostre fracàs absolut i en tota regla.

Creiem que tot i haver tingut la oportunitat d’ajudar a molts companys (en diverses intervencions que no cal reivindicar públicament), cosa de la que ens sentim orgullosos i satisfets,  això es del tot insuficient per fer una anàlisi positiva de tres anys d’insults rebuts per una banda, bones paraules i poc mes per una altra i la mes absoluta indiferència per part del gruix dels companys al temps que de les productores En resum: Un fracàs.

Malauradament per arribar a aquest fracàs hem hagut de deixar pel camí moltes hores de feina, situacions ingrates, pèrdua de diners i feina entre d’altres coses. Després de donar-hi voltes, de mirar el passat i fer un cop d’ull al futur, creiem que s’imposa un parèntesi de caràcter indefinit en la nostra activitat. No creiem que ningú ho trobi a faltar i estem segur que amb això omplirem de joia a algunes persones. Deixem a figurants i intermediaris en bones mans, de fet les úniques que per activa o per passiva han estat reconegudes d’alguna manera per productores i intermediaris: L’Associació de Figurants, UGT i CC.OO. No tenim cap dubte que en els reptes de futur que s’acosten:

-          Conveni d’actors

-          VII Pacte extraestatutari de TVC

-          Desaparició (depèn de que digui el futur conveni dels actors) o ajust (si no desapareix) a les sentencies judicials del Acord laboral dels figurants catalans.

Aquest son aquells dels que tenim consciencia, com dèiem estem segurs que els sindicats esmentats gestionaran aquests esdeveniments de la millor manera, tal com  ho han fet fins ara, igual que les reclamacions i incompliments de la regulació laboral present i futura.

Nosaltres, de moment, farem com tothom i vetllarem pels nostres propis interessos (particulars i professionals) que hem mantingut descuidats durant massa temps per tant poc. Per aquesta raó obrim un parèntesi durant el qual ens limitarem a veure que passa durant un temps indeterminat, fins que els fets ens acabin de convèncer que no som en absolut necessaris, llavors tancarem el parèntesi de forma definitiva, per posar al punt i final.

ressolució tsjc de

Avui finalment hem rebut  el que oficialment es diu: “Cédula de notificación de providencia y sentencia” respecte del “recurso suplicación interpuesto contra resolución dictada por el Juzgado Social 22 Barcelona en los autos Demandas núm. 652/2007, la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ha dictado, providencia de votación y fallo y sentencia con fecha 06/06/2010 la sentencia que por copia autorizada se acompaña a la presente”

Aquesta es la reproducció del primer paràgraf de la resolució, i finalitza de la següent forma:

“FALLAMOS: Que DESESTIMANDO el recurso de suplicación interpuesto por el abogado de la Generalitat de Catalunya en representación de su Administración contra la sentencia dictada por el juzgado de lo Social nº 22 de Barcelona en fecha 7 de mayo del 2008, autos nº 652/07, seguidos a instancia de éste contra De Tapas Productions S.L., Sea Level, S.L……………………..” no acabem de reproduir per innecessaris tots els noms que hi surten. Aquesta sentencia encara no es ferma i es pot interposar “recurso de tasación para la unificación de doctrina, para ante la Sala Cuarta de lo Social del Tribunal Supremo…..”. Ignorem si el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya esgotarà aquest darrer esgraó judicial.

Hem llegit atentament els 10 folis de la Resolució i des de la nostra ignorància -no som juristes- creiem que les argumentacions estan prou ben fonamentades i, si se’ns permet la gosadia, creiem que va pels camins que en aquest dos anys hem estat intentant fer entendre als pocs que ens han volgut escoltar, que es:

Que la línia que separa la cessió il·legal de treballadors de una descentralització productiva lícita es, en la industria audiovisual expressament, molt i molt fina. Tan fina es que diferents tribunals fan interpretacions diferents i ha de ser finalment la màxima instancia judicial qui finalment digui la última paraula, i aquesta avui per avui diu que aquesta línia no ha estat traspassada. No serem nosaltres qui diguem si l’Alt Tribunal ha errat o la ha encertada doncs, insistim, no som juristes però si que volem dir que aquesta forma de forçar una interpretació del ET quan per primer cop vàrem començar a ser contractats d’acord a les exigències mínimes del referit ET, ens ha ficat en un “jardí” del tot innecessari. Per contra tots haguéssim aplaudit que s’hagués perseguit i es perseguís aquelles contractacions del tot IL·LEGALS, es a dir aquelles en que encara avui hi ha companys que treballen sense la obligada alta en la seguretat social per sous de vergonya i amb horaris inacceptables. Malauradament aquestes situacions ni es perseguien llavors ni es persegueixen ara, i això ens deixava ens deixa i ens deixarà del tot estorats, perplexes.

Per aquells que tinguin interès en llegir el document sencer, a continuació d’aquestes ratlles trobareu l’enllaç que us hi portarà.

Tribunal Superior de Justicia de Catalunya

Notificacions del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC)

Aquells figurants que quan es van iniciar els procediments judicials per presumpte préstec il·legal de treballadors figuraven en el procediment i que, per aquest motiu, van rebre al seu domicili notificacions judicials que en principi els van espantar, doncs el redactat feia pensar que figuraven com a imputats, rebran o estan rebent durant aquest dies notificacions similars procedents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a conseqüència de les reunions que en aquest Alt Tribunal s’estan fent per tal de deliberar, resoldre i dictar sentencia respecte dels casos que (quatre) en el seu moment  van recórrer la sentencia en aquesta instancia judicial.

Tot i que estem pendents de que alguns companys ens facin arribar copia de les notificacions rebudes, cal dir que no hi ha motiu de preocupació encara que el redactat pugui portar a confusió. Les cartes que pugueu estar rebent son simplement una comunicació del Alt Tribunal de caràcter ordinari, automàtic i purament informatiu, conseqüència de que hi figureu a l’expedient com treballadors objecte d’aquest presumpte préstec il·legal de treballadors.

Com ja hem rebut trucades al respecte –tal com va passar fa tres anys- volem insistir en aquest punt: NO US HEU DE PREOCUPAR.

Tant bon punt les tinguem en el nostre poder farem –ja que altres que tindrien la obligació d’informar sembla que no tenen temps de fer-ho- en aquest bloc un resum del contingut d’aquestes comunicacions.

els figurants i TVC

Com ja sabeu totes les convencions legals (Conveni d’actors, pacte extraestatutari de TV3 i Acord dels figurants catalans) ja han depassat amb escreix la data límit de vigència i, per aquesta raó, avui per avui estan “vivint” de les pròrrogues de vigència que ells mateixos preveuen entre les seves clàusules.  Per aquest motiu periòdicament anem rastrejant les possibles noticies respecte d’actualitzacions o negociacions que es puguin trobar a la xarxa. Fa uns dies quasi sense voler ens vàrem trobar amb una joia que, tot i tenir ja dos anys d’existència, ens havia passat per alt. Això es degut a que en aquest país les coses acostumen a passar massa sovint d’esquenes a aquells a qui els afecta i no es te ni tan sols el gest d’informar que passa o pot passar quelcom que els pot afectar ja sigui en positiu o en negatiu. Casualment vàrem trobar una entrada al cercador Google titulada: “Plataforma per al VII pacte extraestatutari de TVC”. Imagineu la nostra sorpresa, quan d’aquest tema no hem sentit ni tan sols una petita insinuació, i no es per que els membres d’aquesta “Plataforma” ens hagi d’informar a nosaltres sobre les propostes o esborranys de pacte amb les que estiguin treballant, però si el mireu atentament veureu que aquesta proposta de VII Pacte conté novetats de gran rellevància i importància per als figurants. Entenem que en aquesta plataforma (cal aclarir que l’arxiu en qüestió esta penjat en el web de la Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), hi deu estar UGT i per tant els seus assessors i conseqüentment aquests darrers deuen tenir algun interès en informar (tenint com tenen blog i web per a aquestes finalitats) als seus afiliats i simpatitzants, així com als figurants en general ni que sigui per que tots plegats veiem la tasca que fan en favor dels nostres interessos. Però el cas es que ningú ha dit res de res respecte d’aquest tema, i valdria la pena –ja que no sembla una cosa gaire secreta si esta penjat en un web de lliure accés com es la de la AADPC- parlar-ne o si mes no estar-ne informats, per que si llegiu atentament els seus continguts que consisteixen bàsicament en dues columnes una, la de la dreta, amb les clàusules vigents i una altra, la de la esquerra, amb les modificacions proposades, veureu que el dia que aquest VII pacte sigui aprovat quelcom de substancial haurà canviat. Les propostes contingudes en aquest document fan un gir radical al tractament professional de la figuració doncs d’entrada la regulació passa de ser un anex a estar inclosa dins de les categories laborals dels actors que va d’aquesta manera: Protagonista, Secundari, Repartiment, Breu intervenció i Figuració. Aquesta categorització que en l’actual VI Pacte podia ser deduïble (al només estar contemplat en una clàusula anexa) en aquest projecte queda del tot clar al quedar de forma EXPLÍCITA afectada aquesta categoria laboral per la resta de clàusules contingudes en la proposta. Per altra banda aquest VII Pacte elimina definitivament i de forma clara i explícita  la interpretabilitat de la afecció que poden tenir les produccions de TVC fetes per altres productores en qualsevol format que es facin, es a dir: Llargmetratge, Series, TV Movies, Programes i Documentals. Fins ara únicament Diagonal TV ha fet una interpretació “positiva” del actual VI Pacte, no així la resta de productores i els intermediaris, quan tots ells han tingut i tenen des de fa dos anys la oportunitat d’anar-se adequant a allò que d’aquí a un temps (no podem imaginar exactament quan) serà una referencia d’obligada obediència.

No sabem si aquesta absència de capacitat de reacció i adaptació es deu a la ignorància, la indolència o a aquella actitud tan nostrada de “qui dia passa any empeny”, però certament es bastant impresentable la actitud d’uns d’amagar la informació a tothom i la d’altres –que sens dubte la tenen o l’haurien de tenir- d’ignorar la informació que tenen.

A sota d’aquestes línies teniu un enllaç que us conduirà al arxiu PDF on podreu llegir el document complert.

Plataforma_VII_Pacte_Extraestatutari_aadpc_tvc_ccoo_ugt

l’1 de maig

Un dia com el d’avui es especialment important per nosaltres, per que es el Dia Internacional del Treballador i caldria que tots plegats prenguéssim consciencia –des de la individualitat cap el col·lectiu- de que, tot i que pocs o molts de nosaltres ens considerem actors i/o artistes, som en definitiva treballadors dels sector audiovisual i per aquest motiu hem de ser tots i cada un de nosaltres la primera línia de defensa dels nostres drets i la nostra dignitat. Per això cal que no permetem que passin determinades coses com les ja llargament comentades els darrers dies amb la agencia Martha Flores S.L. (per posar un exemple).

La casualitat ha volgut que dos dies després del 1 de Maig també “celebrem” un altre “aniversari” el del tancament amb traïdoria i nocturnitat de la agència Tot Models. Cada any recordem a tots els companys les reunions improvisades davant dels jutjats de companys indignats per les feines fetes i mai cobrades, recordem any rere any aquella consigna espontània que en tants altres casos –no necessàriament relacionats amb reivindicacions laborals- ha acabat per fer-se famosa: “Mai mes!”. Però 3 anys després, Què ha canviat?. Algunes coses, tenim un “mini” conveni que s’incompleix i no ens acaba de defensar degudament, però que ha acabat per convertir-se en la trinxera en la que es desenvolupen tots els nostres combats, per be i per mal. A banda d’això la resta segueix desanimant, les agencies han estat incapaces de fer un codi deontològic de comportament per convertir-se en unes senzilles pures i dures (ni mes ni menys!) empreses de selecció de personal, i ser les primeres defensores d’aquells que al cap de vall els donen els beneficis: els figurants. Tres anys després d’aquell tancament una de les principals responsables d’aquell desastre segueix sense assumir les seves IMPORTANTS responsabilitats en aquell tancament i, el que es pitjor, ha adquirit una importància indesitjada i indesitjable en la agencia Martha Flores S.L. (curiós que darrerament totes les coses negatives condueixin a aquesta agencia), conseqüència, en part, dels canvis accionarials que s’han produït en aquesta empresa.

En resum, que ha passat el temps (tres anys) però ni les nostres condicions de treball, ni la nostra mentalitat (de treballadors) ni la de les agencies ha evolucionat adequadament. Malauradament en la “vida” no es pot repetir curs.