associació de figurants o d’aliens?

Com tots sabeu el passat dia 27 vàrem publicar i enviar per correu electrònic un post, que podeu llegir en el nostre bloc, referent als problemes que la professió esta tenint amb la agencia Matha Flores SL. Uns dels destinataris d’aquest correu va esser l’Associació de Figurants, a la qual sense voler vàrem conduir a un error amb la nostre “elevada” (1) quantitat de consultes, per que no explicàvem (tothom que esta en el mon de la figuració ja ho sap) que el rodatge del que parlàvem era de PUBLICITAT, per tant NO REGULAT PER L’ACORD i a més no es amb la productora (de moment) de qui hi ha queixes SI NO DE LA AGENCIA O INTERMEDIARI QUE EXIGEIX QUE 103 PERSONES S’HUMILIÏN PER NO ELIMINAR-LOS DE LA SEVA BASE DE DADES. Expliquem ara tot això per que es evident que la associació de figurants no en tenia ni idea, d’altra manera no hagués escrit això després de 6 mesos de viure reclosa en l’autocomplaença:

“Davant l’elevada quantitat de consultes adreçades a la nostre associació sobre esdeveniments relatius a incompliments legals en matèria laboral en vers el nostre col•lectiu de Figurants, informem que : els únics interlocutors vàlids per fer consultes, demanar explicacions o subsanar possibles errors comesos en matèria de contractació, tractament , condicions, pagament, etc, son les productores, i en tot cas les associacions patronals de les productores a traves de la comissió de seguiment. No es de rebut intentar consensuar amb un mer intermediari de selecció o reclutament qualsevol problemàtica relativa a convenis, contractes i/o condicions de treball efectiu.”

Per una altra banda, ens hem quedat esglaiats amb el concepte sindical d’aquests senyors quan donen aquesta indicació:

“els únics interlocutors vàlids per fer consultes, demanar explicacions o subsanar possibles errors comesos en matèria de contractació, tractament , condicions, pagament, etc, son les productores, i en tot cas les associacions patronals de les productores a traves de la comissió de seguiment. No es de rebut intentar consensuar amb un mer intermediari de selecció o reclutament qualsevol problemàtica relativa a convenis, contractes i/o condicions de treball efectiu.”

EN QUINA ESCOLA HO HAN APRÉS AIXÒ SENYORS?. Anem a suposar que en lloc de donar-se un presumpte incompliment de conveni en el mon “figurants” fos en el metall, diguem que en una empresa coma ara podria ser la SEAT 103 treballadors tinguessin un problema, que farian?:

Pas 1: Comunicar-ho al “seu” sindicat.

Pas 2: Un cop esgotades totes les línies de negociació dins de la pròpia empresa, diguem per simplificar, que aquest sindicat formula una reclamació per escrit a la COMISSIÓ PERITARIA del Conveni del metall.

Pas 3: En funció de la importància i urgència de la reclamació la Peritaria es reuneix en sessió Ordinària o Extraordinària.

Pas 4: La Peritaria pren una resolució sobre la consulta o queixa que li ha arribat, i aquesta es publicada al corresponent Butlletí Oficial (el de la Comunitat Autònoma i Estat) i es comunica a les parts.

Pas 5: Si les parts decideixen que amb això tenen prou, la resolució s’aplica i tema finiquitat.

Pas 6: Si una o les dues parts creuen que la resolució no ha estat adequada, tenen la possibilitat d’acudir als tribunals laborals ordinaris.

Pas 7: I encara els quedaria la possibilitat esgotat el punt 6 d’acudir al Tribunal Superior de Justicia per que aquest com a últim esglaó jurisdiccional digues la darrera paraula.

Com es pot veure, exactament el mateix que ens proposa l’AFC per tal de solucionar qualsevol problema. Quin es el problema?: Que la patronal es va a negar a crear una Comissió Paritaria en el nostre acord i la va substituir per una Comissió de seguiment, que ens volen fer creure que serveix per el mateix, però si fos així per que no se li podia dir Peritaria?.

Per que ho van acceptar la ASF?. Per que tenen una pacte, un acord amb la Patronal que no gosen explicar, per que si no us penseu que mai no hi ha NI UNA CRITICA a les productores i totes van adreçades (no entrem si justament o injusta) als intermediaris?.

Pot ser caldria que expliquessin a tothom L’ACORD AL QUE VAN ARRIBAR AMB LA PATRONAL PER SIGNAR UN CONVENI FOS EL QUE FOS, RECORDIN QUE NOSALTRES ERAM DAVANT QUAN LA PATRONAL ES VA RECLAMAR INSISTENTMENT QUE ACOMPLISSIN EL PACTE.

un desproposit integral anomenat martha flores s.l.

Des del SIFC volem fer una sèrie d’aclariments respecte el nostre post de data 15 d’abril. Aquests aclariments deriven de la visita feta per dos companys del Sindicat a la Agencia Martha Flores S.L.  i la conseqüent reunió amb el Senyor Juan Carlos Guzmán De Ruz, actualment màxim accionista d’aquesta empresa. Per començar hem de deixar clar, per expressa sol·licitud del empresari, que ens vàrem equivocar al afirmar que aquells que havien marxat (a la hora de finalització de la sessió de rodatge contractada) i havien tornat a treballar per a aquesta agencia, ho havien fet gracies a “fer-li la rosca” a la antiga “directiva” de la extinta agencia Tot Models S.L., vàrem cometre un error i no ens dol fer rectificació pública d’aquest fet. Segons ens ha assegurat el Senyor Juan Carlos Guzmán De Ruz, en aquella casa l’únic que mana es ell, i a l’únic al que se li ha de fer “la rosca es a ell”, i que aquells que tot i marxar a l’hora pactada han tornat a treballar per aquesta agencia es per que ja tenien aquest “servei” compromès, però que te molt presents tots els que van marxar (ho va dir mentre mostrava un gruix de folis perfectament apartats de la resta de papers) i que com quan vagin a cobrar no li demanin les oportunes i explícites disculpes i no reconeguin que es van equivocar, seran expulsats igualment de la agencia. Així ens va demanar que ho expliquéssim, i així ho hem explicat.

Dita aquesta prèvia també cal aclarir que se’ns ha donat garantia que tothom cobrarà el rodatge, tot i les amenaces (amb testimonis suficients per anar on calgui) de que això no seria així, llençades tan per treballadors de la agencia com per membres del equip de producció de Palma Pictures.

També volem que quedi clar i meridià que dels que van marxar transcorregudes les 9 hores + 1 hora del dinar (horari ofert per la agencia i acceptat pels treballadors) i no ES DISCULPIN PER FER-HO O DONIN ALGUNA EXCUSA QUE COMPLAGUI AL EMPRESARI seran apartats definitivament de la agencia.

Un cop exposats els antecedents ara donarem la nostra visió d’aquest despropòsit monumental. ES INACCEPTABLE AQUEST XANTATGE IL·LEGAL. Tot treballador te dret a marxar un cop exhaurit el seu horari laboral i no te cap obligació legal de seguir en el seu lloc de treball llevat que així s’hagi pactat explícitament entre treballador i empresa, i no va ser aquest el cas. Aquest actitud es mes pròxima a la del “Señorito andaluz” que va escollint a dit els treballadors a la plaça del poble que d’un empresari del segle XXI. En tot cas reptem a aquest senyor a que ens envií per escrit aquesta decisió, degudament firmada i segellada per poder-la posar en mans del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per que hi actuï en conseqüència. Per desgracia, coneixent la valentia d’aquest tipus d’empresaris estem convençuts de que  no se’ns enviarà un document tant preuat.

Dit tot això esperem que la cosa hagi quedat aclarida del tot en el seu sentit mes ampli, il·legal i desagradable. Per aquest motiu deixeu-nos que per un cop ens prenguem una llicencia, la de recordar a algú que no va cedir davant l’extorsió, el xantatge i les amenaces: Martin Luther King, i que tal com ell, nosaltres ahir “vàrem tenir un somni”.

El nostre somni consisteix en que un cop llegides aquestes ratlles tots el companys, com un sol, inundin la bústia d’entrada del correu electrònic d’aquesta agencia demanant la immediata rectificació en aquest assumpte i que per un cop tots imitem a uns personatges de ficció que no cal esmentar, i que van inventar allò tant amanit de “tots per a un i un per a tots”, de forma que a l’hora de tenir opcions d’accedir  a un rodatge amb aquesta agencia sigui la nostra decisió i no la d’ells, i que per tant o tots o ningú. Si, som plenament conscients de que es tracta d’una utopia i no passarà… però: Us ho imagineu?.

Una última llicencia politico literària.

YES WE CAN!!.

els portals per a “actors” i els “guetos” per a figurants i els seus drets

Hem pogut comprovar que en alguns portals específics per a actors, del tipus soloactores.com,  boicotegen i esborren dels seus fòrums totes les entrades referents a informacions sindicals, o que adrecen a consultar les pàgines web específiques amb informacions de drets laborals, ja siguin del SIFC, de la AFC o be d’APEFEDA. Això no solament es una censura pròpia d’altres èpoques, si no que demostra fins a quin punt aquests portals estan “dirigits”  per productores audiovisuals que no toleren cap mena d’informació laboral que pugui conduir als figurants a reclamar i exercir els seus justos i reconeguts legalment drets. En el cas concret del portal comentat depèn de la productora XANANDA PRODUCCIONES CULTURALES SL, i no s’estan de dificultar qualsevol tipus d’informació laboral o referent a la seguretat social que amb la signatura d’un sindicat es puguin posar en el seu fòrum, també esborren sistemàticament qualsevol post que inclogui links a pàgines de sindicats (ho hem pogut comprovar  al posar el link que conduïa al acord laboral dels figurants en espanyol, així com amb una altra amb els links de totes les associacions sindicals actives i conegudes a Espanya : SIFC, AFC, APEFEDA, i AMFE)

Des d’aquí us animem a que si esteu registrats en aquest portal aneu al “gueto” dels figurants i feu constar la vostra protesta, encara que us la facin desaparèixer al cap de vint i quatre hores.

Aquesta “passió” per la desinformació s’ha reforçat des que a Madrid han arribat les denuncies, els expedients i els problemes amb la contractació (ignorem qui i per que a posat les denuncies), per tant proliferen al fòrum d’aquesta publicació on line els mes absurds disbarats sobre la contractació, qui es o no contractable i com va el sistema de la s.s.

No podem permetre que des del “poder” ens intentin fer recular en els nostres drets, ja ho fan prou a través del trball.

Martha Flores s.l. (rodatge del passat mes de març)

Es de tots conegut que la agencia Martha Flores S.L. va portar la figuració d’un “macrorodatge” publicitari per una marca de cerveses (produit per Palma Pictures) el passat mes de març. En aquest rodatge es va donar una situació no gaire habitual, un cop transcorregudes les hores de rodatge sotmeses al contracte (10) una part important de la figuració va optar per no fer hores extres i marxar, entre ells els mes veterans. Això que en realitat no es mes que una incidència mes de les moltes que es poden donar en un rodatge, no s’ha entès d’aquesta manera per part de la agencia que des d’aquell dia no s’ha estat d’acusar als mes veterans de ser-ne els responsables d’aquesta, per ells, fugida de la figuració, acusant-los d’haver conduit una mena de revolta d’alguns treballadors, cosa del tot falsa. Però aquestes falses acusacions no han estat suficients, també s’ha procedit a la “espulsió” de la agencia d’alguns d’aquests figurants, no a tots (aquells que van fer la pilota de forma adequada al la Sra. Pilar ex-Tot Models i que també van marxar, sembla com si no ho haguessin fet), únicament els mes destacats, també se’ls ha ofès de paraula i no se’ls ha donat la oportunitat ni tan sols de donar la seva versió dels fets. Ignorem qui va fer els informes del que va passar en el rodatge (tot i que podem suposar que ho van fer els treballadors de la agencia que feien de coordinadors per expulsar-se les seves pròpies responsabilitats). No acceptarem fàcilment que la agencia descarregui la seva pròpia incompetència i la manca d’organització i tracte adequat de bona part de la figuració sobre les espatlles dels propis treballadors.

Fem i farem un seguiment molt pròxim de com es desenvolupen les liquidacions d’aquesta figuració, tant en temps com en diners, i no permetrem cap irregularitat, i si aquesta es produeix, farem alguna cosa mes que prendre nota.

les agencies de figuració de BCN han deixa’t escapar el darrer tren

Quan fa uns anys  un grup de companys vàrem crear el SIFC, ho vàrem fer amb l’únic objectiu de trobar el camí que ens conduís a regular de la forma mes sensata, realista i ajustada a llei  que fos possible el treball dels figurants i la forma de treballar de les agències. En aquest procés hem acceptat com a “lògic” que la nostra falta d’hostilitat vers les agencies fos jutjada per molts com una “venda” cap a aquestes. D’es del moment de la creació del Sindicat vam estar negociant (intentant convèncer) una a una amb totes les agencies de Barcelona per tal que creessin un organisme empresarial únic, no únicament per defensar els seus legítims drets empresarials, si no per tal de tenir un interlocutor únic amb el que negociar una harmonització laboral de la figuració, es a dir, que les agències mes enllà de les possibles conseqüències judicials de les seves accions passades veiessin la necessitat de treballar amb transparència, competència i legalitat que fes impossible que el futur deparés noves sorpreses desagradables relacionades be amb Inspecció de Treball i/o amb el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Naturalment aquest procés no estava lliure ce contraprestacions no sempre enteses per tothom, i vistes amb perspectiva, anys després, possiblement massa optimistes pel que fa als resultats finals. No ens va preocupar mai el desgast personal o professional, ni tan sols els insults i desqualificacions, doncs estàvem convençuts que el camí seria llarg, tortuós i ple d’obstacles, però finalment coronat amb èxit.

Ara fa poc mes d’un any vàrem aconseguir (amb la complicitat de la Sra. Rita Rubio Oliver, llavors a Matha Flores) que per primer cop a la historia es reunissin en una mateixa habitació els responsables de totes les agencies de figuració de Barcelona amb un únic objectiu: crear una associació empresarial d’agències de figuració de Barcelona. Per fi hi hauria una sola veu a la que reclamar i amb la que negociar!!! (vàrem pensar llavors). La alegria dura ben poc a casa del pobre, es sol dir, i en aquest cas mai millor dit, de sobte va caure el gruix de la crisi damunt del país, Martha Flores, S.L. va veure modificada la seva composició accionarial i de cop i volta tot es va aturar i, no només això, va començar a anar cap enrere i fins avui no hem parat de recular.

Hem estat molt mesos mantenint un prudent silenci, esperant que algú mogués fitxa, buscant camins alternatius que portessin al mateix objectius, però les agencies s’han tancat en “les seves coses” i tot esta igual que estava, llevat en casos com Martha Flores S.L. que ha passat d’intentar ajustar-se al conveni i inclús anar mes enllà, a tenir certes reminiscències en el seu comportament a la ja quasi oblidada (no per nosaltres) Tot Models, fins al punt que recentment ha “donat de baixa” (així ho ha fet saber a alguns companys) de la agencia a companys que fa 15 dies en una figuració de les de estadi van decidir marxar quan el seu horari (el que s’havia pactat) s’havia complert. A tot això cal afegir certes “irregularitats” conseqüència be de la ignorància, la incompetència o la mala fe (això no ho podem saber) de moltes agencies en la confecció de nòmines, les declaracions fiscals, els terminis de liquidació de nòmines, diferencies entre agencies dels pressupostos…etc.

Per aquest motiu avui mateix hem donat instruccions al nostre advocat per desvincular-nos de totes les causes laborals en les que estàvem compromesos, doncs la experiència ens ha demostrat que no podem confiar en els pactes que es puguin fer amb una agencia o altres, car aquestes estan sotmeses a les polítiques empresarials i propietats accionarials, i per tant d’un dia per l’altre pots passar de parlar amb el Dr. Jeckill a parlar amb Mr. Hyde.

Avui per avui les agencies estan únicament compromeses amb elles mateixes individualment, segueixen sense tenir cap mena de compromís amb els treballadors, segueixen desconeixent la legalitat vigent i sense cap voluntat de conèixer-la, en fi, que després de tres anys de bones paraules i de proves de bona voluntat per part nostra, seguim a la casella de sortida.

Al nostre parer les agencies com col·lectiu han deixat passar el darrer tren que ha passat per la seva estació amb destinació a la modernitat com empreses, i per el que sabem algunes han iniciat el camí de campi qui pugui, treu el que puguis i apreta a córrer. No serà amb la nostra complicitat, a partir d’ara ja no podran dir que no han tingut cap oportunitat per passar de fer les coses malament a fer-les be, han tingut totes les del mon, i no les han aprofitat, ara estan sols.